Control i avaluació

Des del punt de vista de la plataforma tecnològica, de cara a poder articular amb un cert nivell d’operativitat funcional tots aquests paràmetres previs, creiem que bàsicament podem considerar dues grans alternatives:

• Sistema Content Management Systems “on the cloud”.
• Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA).

Tot procés d’ensenyament i aprenentatge ha de preveure una avaluació que actuï com a funció reguladora. Des del punt de vista de l’enfocament connectivista-constructivista, cal compartir amb l’alumnat el procés avaluador, tot fent-lo partícip i més protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Entrant en detall en els aspectes concrets per l’avaluació dels alumnes a la nostra activitat, plantegem aquest procés d’acord a dos criteris o estratègies bàsiques d’avaluació:

• Avaluació formativa, al llarg del curs, mitjançant el feedback i el diàleg que el professor rep dels alumnes, tot comentant els possibles dubtes i oferint indicacions de com tirar endavant la feina.
• Avaluació sumativa, a la finalització del curs, mitjançant una valoració global de l’acompliment dels objectius en cadascuna de les activitats d’aprenentatge plantejades a l’acció formativa.

Pel que fa als procediments i mecanismes d’avaluació concrets a la nostra acció formativa, i tot seguint alguns dels principis d’avaluació connectivistes, plantegem un mecanisme d’avaluació del curs a través d’ un model d’avaluació contínua (AC) basada en tres paràmetres, tot potenciant l’opinió i valoració dels propis alumnes:

• l’autoavaluació dels propis alumnes.
• la coavaluació intergrupal i intragrupal del treball col·laboratiu.
• l’avaluació del professor, en base a la seva percepció de com evoluciona l’alumne al llarg del procés d’aprenentatge, el seu rendiment en les activitats del curs, i el feedback i retroalimentació que hagi tingut amb l’alumne.
• l’avaluació de l’alumnat sobre el professorat és important des del punt de vista que esdevé necessari perquè aquest últim valori la tasca que ha realitzat, analitzi punts forts i mancances tant del curs com personals i, en conseqüència, estableixi accions de millora posteriors.

Pel que fa als instruments utilitzats per procedir a l’avaluació, val a dir que, com  en molts casos,  es fonamental el suport que el docent pugui tenir de la tecnologia per enregistrar i fer el seguiment de l’activitat de l’alumne. Aquest aspecte és summament important pel cas dels projectes de treball en grup, doncs sense l’existència d’algun mecanisme de traçabilitat és impossible per al docent discernir la participació i implicació de l’estudiant. En el nostre cas concret, la plataforma Moodle, com a tecnologia educativa (TE) ja incorpora de sèrie aquesta funcionalitat, tot conservant un registre de les accions que realitza l’alumne en qualsevol dels seus recursos i eines. En els casos que no es disposi d’aquesta tecnologia com a plataforma de suport, el docent pot acudir a alguna de les eines i serveis cloud gratuïts existents actualment (com per exemple Google Drive o  Dropbox) com a sistema alternatiu.
 

Addicionalment a aquest mecanisme de traçabilitat incorporat a Moodle, la resta d’instruments considerats per avaluar els alumnes a la nostra activitat són els següents:

• Rúbriques d’avaluació, com a suport específic als alumnes de les activitats  d’autoavaluació i coavaluació resultants de les tres darreres activitats del curs. Aquestes rúbriques poden incorporar, inclús, alguna plantilla de suport per guiar i unificar encara més la feina a fer per part dels alumnes.
• Enquestes de satisfacció, orientades tant a avaluar aspectes relacionats amb l’estructura del curs (disseny, continguts, plataforma tecnològica, visita presencial, etc) com a aspectes relacionats amb la pròpia tasca docent realitzada pel professor.
• Feedback dialògic, tant des del punt de vista de les mateixes comunicacions públiques – a través dels taulers corresponents– com privades – mitjançant correus a la bústia del docent–; com des del punt de vista de la construcció i cocreació interactiva i incremental del coneixement generat en els diversos blogs.
   

Finalment, apuntar també que és molt important que quedin molt clars als estudiants quins seran els criteris d’avaluació que el professor tindrà en compte per avaluar-los, així com la seva relació amb els objectius i metes competencials de l’activitat. Una bona estratègia és incloure’ls integrats com a  una dimensió concreta de la rúbrica (en el nostre cas per la rúbrica d’autoavaluació coavaluació).  En tot cas, no està mai de més que els alumnes disposin d’un llistat simple de criteris d’avaluació generals, que puguin ser aplicables al conjunt (o en el seu defecte, a la major part) de totes les activitats. Per al cas concret de la nostra activitat formativa, proposem els següents:

• La participació i el contingut de la selecció fotogràfica penjada al blog general de l’aula, relativa a l’activitat presencial del curs.
• El grau d’interacció de cada alumne tant a nivell d’aula com de grup de treball.
• El nivell d’implicació en el treball cooperatiu, des del punt de vista de procés i de producte final.
• El grau d’ús i d’interacció a través de les xarxes socials i els recursos auxiliars plantejats pel que fa a la cerca de coneixements medi-ambient.
• La capacitat de síntesi i transformació dels continguts als blogs, utilitzant vocabulari específic i adequat a la matèria.
• La participació reflexiva i amb aportacions de qualitat als debats i discussions dutes a terme.
• La qualitat de les aportacions i el feedback realitzat en els processos d’autoavaluació i coavaluació del coneixement, generat en els diversos blogs de l’activitat.